Roses mira cap a la mar amb una altra lògica: menys rebuig, més valor
Del 26 al 28 d’octubre, Roses acull una trobada mediterrània amb més de cinquanta participants de deu països per repensar com aprofitar millor el peix. La pregunta és si aquesta conversa internacional es traduirà en canvis reals a la flota i els restaurants locals.
Roses té port pesquer, tradició marinera i una economia que depèn en bona mesura del que arriba cada dia a llotja. L’ADN de la vila es cuina a la cassola; parlem d’un municipi on el teixit gastronòmic, cultural i històric es fon literalment en el seu plat típic, el suquet de peix, nascut precisament de la necessitat dels pescadors d’aprofitar a bord les captures que sortien malmeses de les xarxes. Aquest cap de setmana, del 26 al 28 d’octubre, la vila acull The Mediterranean Blue Economy Workshop: Rethinking Seafood Valorization, una trobada organitzada per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), amb coordinació tècnica d’Inspira Gastronomia i col·laboració de l’Ajuntament i la Confraria de Pescadors. Hi participaran representants d’administracions pesqueres, centres de recerca, confraries, cooperatives —incloses cooperatives de dones pescadores—, empreses transformadores i organitzacions de més de deu països.
De la cuina de ranxo a la infraestructura estable
El que avui es presenta com un fòrum d’economia blava i circularitat té un precedent ancestral a la nostra platja: el ranxo a bord i aquell suquet primigeni de subsistència. Tradicionalment, el peix sense valor comercial o les captures accidentals alimentaven la tripulació i les famílies marineres, en una demostració natural d’aprofitament primari. Avui, els marcs legals i els mercats ens demanen formalitzar aquella vella lògica de respecte pel producte.
El valor d’aquesta trobada rau a visibilitzar la contradicció de mobilitzar experts internacionals mentre a peu de moll sovint es desaprofiten recursos per qüestions comercials o de desconeixement. En aquest sentit, no cal mirar gaire lluny per trobar referents: la lliçó recent de Cervera, que ha aconseguit rescatar gairebé mil quilos d’aliments de l’oblit per transformar-los en menús socials, demostra que el teixit local es pot articular si hi ha voluntat política i ciutadana. És un mirall clar i un exemple d’infraestructura estable que tots els municipis catalans haurien de seguir, adaptant-lo cadascun a la seva pròpia riquesa i realitat.
El sorprenent origen del suquet de peix de Roses: de menjar de supervivència a plat de luxe
Unes xifres immorals davant la vulnerabilitat del mar
Segons dades de la Comissió General de Pesca de la Mediterrània de la FAO, la pesca artesanal representa un 81% de la flota regional i dóna ocupació a les comunitats costaneres, tot i que una part de les captures es devalua o no es comercialitza. Donar nova utilitat a aquests recursos busca reduir la pressió sobre el medi marí i generar ocupació. Tanmateix, més enllà de l’impacte econòmic, es tracta d’una qüestió ètica: en un Mediterrani sobreexplotat, deixar perdre biomassa per estètica o ignorància gastronòmica suposa una irresponsabilitat col·lectiva que cal corregir per dignitat cap a l’ofici pesquer.
Exemples que funcionen, però lluny de casa
Iniciatives com el pla España Circular 2030 o projectes al port de Barcelona per convertir residus en biocombustible exemplifiquen la circularitat aplicable al sector. Tot i que Barcelona disposa d’una capacitat d’inversió molt superior a la de Roses, la vila pot trobar la seva pròpia escala vinculant la flota artesanal amb la restauració local de proximitat.
El risc de quedar-se en la foto
L’interrogant clau és si les jornades es traduirà en accions tangibles —com ara incorporar espècies infrautilitzades a les cartes dels restaurants o obrir nous circuits de comercialització— o si es quedaran en un mer esdeveniment institucional sense resultats pràctics per a Roses.
El dimarts 29 d’octubre
L’economia blava ha de ser una eina de supervivència diària i no només una etiqueta temporal. El repte real comença el dimarts següent, quan els ponents hagin marxat i les barques tornin a sortir a la mar, consolidant la identitat marinera i l’aprofitament pràctic dels recursos de Roses.
- Et Recomanem -
