Unió de Pagesos, Jarc, Asaja i UPA es presenten a les Eleccions Agràries però el Gremi de la Pagesia descarta fer el pas

ACN Barcelona – Unió de Pagesos, Jarc, Asaja i UPA han presentat la seva candidatura per les Eleccions Agràries del pròxim 27 de gener. Això ho ha explicat aquest dimecres en roda de premsa el conseller Òscar Ordeig, que ha fet una crida a la participació. Segons ha pogut saber l’ACN, el Gremi de Pagesia ho ha descartat perquè estan preparant una opció alternativa a aquest sistema. Així, només quatre entitats s’han presentat als comicis, que han de determinar la participació del sector en els òrgans de consulta i interlocució amb el Govern, com la Taula Agrària. Després d’una reunió extraordinària d’aquest organisme per abordar l’acord amb Mercosur, Ordeig ha demanat fer un “front comú” de totes les entitats per dirigir-se a la UE i plantejar solucions.
Les Eleccions Agràries són l’instrument per escollir les organitzacions i sindicats que participen activament de la interlocució amb la Generalitat a espais com la Taula Agrària, creada el 2012 i convocada aquest dimecres de manera extraordinària per abordar els acords comercials amb Mercosur.

Un cop tancat el termini per presentar més candidatures el passat 12 de gener, la Generalitat anunciarà les que han quedat admeses el pròxim 19 de gener. “És molt important que tothom escolli quins representants volen”, ha dit Ordeig, que ha demanat “generositat” a totes les organitzacions i màxima participació.

Les últimes eleccions es van celebrar el 2021i les mateixes quatre organitzacions s’hi van presentar. UP va recollir el 55,39% dels vots i va aconseguir set representants, mentre que Jarc va reunir el 29,16% dels suports i tres membres. AJA i UPA no van aconseguir representativitat en no superar el 15% dels vots requerit. 

Qui és presenta?

Així, les entitats que s’han presentat a les eleccions d’enguany són Unió de Pagesos, l’Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (Jarc), l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) i la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA), sent aquestes dues últimes entitats les que actualment no tenen representació. 

El president d’Asaja Catalunya, Pere Roqué, ha explicat en declaracions a l’ACN que es presenten amb l’aval de “tota la feina feta” en els últims anys, malgrat no haver obtingut representació.

Per la seva banda, la secretaria general d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat, ha recordat que va ser el seu sindicat el que va “instaurar la democràcia al camp” i ha assegurat que es presenten amb “ganes” de representar les demandes de la pagesia arrelada al territori, que és la que ells defensen.

“Ens va sorprendre negativament veure que el Gremi de la Pagesia no e presentava”, ha lamentat Serrat, que ha dit que els “preocupa” que “no entenguin” i “no respectin” el “camí de la democràcia, tenint en compte que han liderat les mobilitzacions i els talls de carretera dels últims dies.

Per què el Gremi no fa un pas endavant?

En declaracions a l’ACN, el portaveu del Gremi de la Pagesia, Jordi Ginabreda, ha explicat han decidit no presentar-se perquè el sistema actual és “antiquat, no està ben plantejat i no garanteix una representativitat real” del sector agrari català.

A parer seu, la baixa participació en les eleccions, d’entre el 30% i el 35%, qüestiona “la legitimitat” del procés i posa en entredit que sigui un “òrgan prou potent per canviar les coses”. “Amb quina credibilitat es pot defensar que la representativitat sigui legítima si la meitat del sector no hi participa”, ha remarcat.

Un altre dels aspectes que no veuen amb bons ulls és el llindar del 15% de vots necessaris per obtenir representació perquè, segons Ginabreda, exclou sistemàticament les entitats petites, impedint que col·lectius com per exemple Dones del món rural o Bovicat puguin tenir veu pròpia a les taules sectorials.

Ginabreda ha criticat que, a la pràctica, el sistema actual acaba beneficiant només els grans sindicats, Unió de Pagesos i Jarc, que “no canviaran la manera de funcionar del Departament perquè ja els interessa”.

El Gremi de la Pagesia està treballant en una proposta alternativa per canviar el sistema i que preveuen presentar aviat. Mentrestant, Ginabreda remarca que amb les darreres mobilitzacions han demostrat que tenen “prou presència i pes” com per seguir fent sentir la seva veu fora de les taules agràries.

Campanya electoral de 15 dies

La campanya electoral d’enguany durarà quinze dies naturals: s’iniciarà l’11 de febrer i acabarà el 26 de febrer. Per la seva banda, el cens electoral es publicarà el 20 de gener i el 27 de gener es podrà votar entre les 9.00 h i les 19.00 h a les meses electorals distribuïdes arreu del país. 

Els electors podran votar de manera presencial a la mesa electoral corresponent o bé mitjançant el vot per correu, que s’haurà de demanar personalment a les oficines comarcals del Departament d’Agricultura entre el 26 de gener i el 5 de febrer. L’enviament del vot s’haurà de fer a través de les oficines de Correus fins al 26 de febrer. 

Subvencions i límit de despeses electorals  

La convocatòria preveu una dotació màxima de 318.547 euros en subvencions per a les organitzacions, coalicions i agrupacions independents que concorrin a les eleccions, que es distribuiran en funció del percentatge de vots vàlids obtinguts, sempre que aquest sigui igual o superior al 3%.  

El límit de despeses electorals per a cada candidatura s’ha fixat en 238.910 euros. El Departament també podrà concedir bestretes a les organitzacions que hagin obtingut representació en les darreres eleccions a cambres agràries.