Una setantena de persones ja tenen concedit el grau III+ de dependència que permet rebre ajuts per als malalts d’ELA

ACN Barcelona – Una setantena de persones ja tenen concedit el grau III+ de dependència que permet rebre ajuts per als malalts d’ELA. Així ho explica en declaracions a l’ACN la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, coincidint amb el dia que el Parlament ha de convalidar el decret del Govern per desplegar la Llei ELA. D’acord amb les xifres facilitades pel Departament, des del 19 de març -quan es va iniciar el termini-, unes 120 persones han sol·licitat el reconeixement del grau III+. D’aquestes, a unes 70 ja se’ls hi ha concedit i tot just s’estan tancant els tràmits perquè els arribi la prestació, que oscil·la entre els 5.000 i els 15.000 euros mensuals. “El volum de sol·licituds està arribant a bon ritme”, celebra la consellera.
Pel que fa a la resta, algunes s’han denegat i altres s’estan analitzant. En total, es calcula que al voltant de 200 persones podrien complir els requisits del grau III+ a Catalunya. Així, prop d’un terç de les persones que s’estima que podrien complir els requisits -unes 70- ja tenen el grau concedit a hores d’ara.

Per al reconeixement del grau III+ cal un informe mèdic que acrediti almenys dos d’aquests tres criteris: que la persona necessita un suport de ventilació superior a 8 hores al dia, necessitat diària d’aspiracions de secrecions i immobilitat al tren superior. 

Agilitat en la tramitació

Pel que fa al calendari, el compromís del Govern és que l’administració resolgui les sol·licituds en un termini màxim de tres mesos. De fet, la majoria de les que s’han rebut des del 19 de març s’han resolt en poques setmanes. “Serà molt més àgil”, constata Martínez Bravo, que destaca que el grau III+ “és absolutament prioritari” i els ajuts “ja estan arribant”, fet que celebra perquè és “un avenç substancial de l’estat del benestar”.

Un cop es resol, la consellera recorda que la prestació implica contractar un servei de cures perquè arribin les ajudes per pagar aquest servei. Així, les persones beneficiàries que ja tenen el grau necessari de dependència concedit estan rebent ara l’assessorament per contractar aquests serveis, que poden ser un servei d’atenció a domicili o un assistent personal de suport a la vida autònoma.

D’acord amb Martínez Bravo, tan bon punt es contracta el servei, en dos o tres dies es tanca l’acord perquè aquell mes arribi l’ajut a la família. “Tots els malalts d’ELA aniran per una via extremadament àgil i prioritzada”, indica, confiant que la prestació arribarà ben aviat a tots els casos que ja tenen el grau III+ reconegut.

Prestacions d’entre 5.000 i 15.000 euros mensuals

El Govern manté l’estimació d’un pressupost de 20 milions d’euros aquest 2026 destinat a les prestacions i el desplegament de la Llei ELA. Les persones beneficiàries obtindran entre 5.000 i 15.000 euros mensuals, el cost mitjà estimat del servei de cura a Catalunya. La quantia de la prestació és gradual i s’ajusta a la intensitat d’hores d’atenció necessàries, que van des d’un mínim de 8 hores fins a un màxim de 24 h, en franges de vuit hores. 

La prestació base dins del marc estatal preveu una aportació de l’Estat de 4.930 euros mensuals, i la resta de la prestació la finança la comunitat autònoma; en aquest cas Catalunya ho fa amb 2.464 euros si són 12 hores o amb 4.929 euros si són de 16 hores en amunt. 

Ara bé, el Govern ha decidit anar més enllà, i la Generalitat oferirà un complement autonòmic que suposa un nivell de protecció addicional per als casos més greus, aquells que necessiten un servei de 20 o 24 hores diàries, aportant 2.464 i 4.929 euros addicionals, respectivament, al que ja preveu la prestació. D’aquesta manera, amb el complement autonòmic es cobreix tot el cost de les despeses mensuals que suposen aquests casos més extrems en què les persones han de fer ús de ventilació mecànica invasiva i necessiten tenir algú al costat les 24 hores. 

“És molt important en una prestació que és tan cara”, afirma Martínez Bravo, que reafirma que calia estar segurs que es cobria “la totalitat” del cost perquè no hi hagués una barrera econòmica. “No hi ha marge d’error”, assenyala respecte al fet que els ajuts arribin a qui ho necessita i cobreixin les despeses estimades.

Camí obert per a altres malalties

Pel que fa a altres malalties relacionades o d’aquest grau de gravetat, la consellera es compromet a analitzar-ho “amb el màxim rigor” i veure si cal estendre-ho a altres casos i famílies. “El salt que fem amb el decret ELA és un camí per reconèixer que algunes persones tenen unes necessitats socials i sanitàries molt intenses”, explica. “Ara ho estem abordant amb els malalts d’ELA i quatre malalties addicionals, però hem de continuar en aquest camí”, conclou.

Concretament, ara es poden acollir a les prestacions del decret ELA les persones diagnosticades amb ELA en una fase avançada de la malaltia. També poden fer-ho aquelles amb malalties de neurona motora neurodegenerativa diferents de l’ELA, encefalopaties espongiformes transmissibles, infart cerebral i atròfia muscular espinal tipus I i II.