Un pastor compra el seu propi ramat per mantenir viva la transhumància al Pla de l’Estany

ACN Serinyà – Un jove gironí, Arnau Rubió, ha comprat un centenar d’ovelles per impulsar una de les poques explotacions ramaderes extensives ovines del Pla de l’Estany, més típiques de les zones de muntanya. Treballa per recuperar la transhumància entre les comarques de Girona i el Pirineu. Després d’anys guanyant-se la vida com a comptable en una gran empresa, el 2016 va marxar a Suïssa a fer de pastor. Aquella experiència li va canviar la vida i ara lidera el seu propi ramat d’un centenar d’ovelles en règim 100% extensiu, rebutja les subvencions i combina la ramaderia amb feines amb el tractor per guanyar autonomia. En un moment de manca de relleu generacional del sector assegura que aquesta feina només es pot entendre “des de la vocació”.
El primer contacte d’Arnau Rubió amb el món de la ramaderia va arribar el 2016, quan va marxar a Suïssa per treballar com a pastor en alta muntanya. Aquella experiència va suposar un punt d’inflexió vital. Fins aleshores, treballava com a comptable en una gran empresa, immers en una rutina que no el satisfeia. “Era un món amb molt d’estrès, molta pressió i moltes hores d’ordinador. Volia trencar amb això i tornar a les arrels”, ha explicat a l’ACN.

A Suïssa va descobrir la ramaderia extensiva en entorns amb presència de llop i os, així com la importància dels gossos de protecció. De tornada a Catalunya, va treballar com a pastor d’un ramat de prop de 1.200 caps fins que va decidir emprendre el seu propi projecte. El setembre de l’any passat va comprar un ramat d’un centenar d’ovelles d’un altre ramader que deixava l’activitat.

Actualment gestiona una explotació 100% extensiva, un model poc habitual a la comarca, més típic de les comarques de muntanya, per la disponibilitat de pastura. Al Pla de l’Estany només n’hi ha tres, segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Les ovelles viuen tot l’any a l’aire lliure, delimitades amb tanques mòbils, amb accés a aigua i espais naturals d’aixopluc. Segons Rubió, aquest sistema simplifica les exigències administratives. “A nivell burocràtic és molt més senzill. No m’exigeixen grans infraestructures, sinó garantir el benestar dels animals”, ha assenyalat.

Recuperació de la transhumància

Rubió també està implicat en la recuperació de la transhumància entre el Pla de l’Estany i la Garrotxa a la Molina. La iniciativa, impulsada inicialment pel ramader Prem Puig, s’ha anat consolidant amb els anys. El recorregut es fa a peu i requereix coordinació amb ajuntaments i cossos de seguretat.

Segons explica, el projecte té una doble dimensió. D’una banda, afavoreix el benestar del ramat, que s’adapta progressivament als canvis d’altitud i d’alimentació. D’altra banda, contribueix a divulgar la realitat del sector. “Fem molta pedagogia pel camí, expliquem què és la ramaderia extensiva i quines dificultats tenim els pastors”, ha subratllat.

A més, també explica que la transhumància té un punt de recuperació del passat. “Hi ha gent gran que ens diu que des que era petita no havia tornat a veure això i que els hem fet revifar emocions”, ha destacat.

Sense l’ajuda de subvencions

Una decisió singular del seu projecte és que renúncia a les subvencions. Rubió defensa la necessitat de mantenir independència respecte de l’administració. “És una manera que et tinguin lligat. Prefereixo començar sense dependre’n”, ha afirmat.

Per sostenir econòmicament l’explotació, combina la ramaderia amb feines de tractorista en campanyes forestals, de cereal, fruita seca i oliva, així com en treballs vinculats al sector de la fusta. El sistema extensiu li permet organitzar el temps amb flexibilitat. “Vinc un o dos cops al dia a veure el ramat i això em deixa marge per fer altres feines”, ha detallat.

En el dia a dia, Rubió compta amb gossos de treball per conduir el ramat i gossos de protecció, mastins adaptats a conviure amb les ovelles, per prevenir atacs de depredadors o d’altres animals.

En un context de manca de relleu generacional, Rubió defensa que l’ofici només es pot entendre des de la vocació. “No és una feina qualsevol. Ha de ser alguna cosa que sentis. Si no t’agrada, no ho fas”, ha conclòs.