Un 29% de llogaters s’ha vist amb la necessitat de mudar-se l’últim any per motius econòmics, segons Intermón Oxfam

ACN Barcelona – El 29% de llogaters s’ha vist amb la necessitat de mudar-se l’últim any per motius econòmics. És una de les principals conclusions en clau catalana de l’informe ‘L’habitatge. Ciment de desigualtats’ publicat aquest dimecres per Intermón Oxfam. Segons l’ONG, es tracta de “desnonaments invisibles”, que consisteixen en finalitzacions de contracte o pujades inassumibles que deriven en mudances forçoses. El percentatge és més baix que entre el conjunt d’espanyols (34,2%) i que entre els residents de la Comunitat de Madrid (42,8%). L’informe també reflecteix que un de cada tres inquilins catalans destinen més de la meitat dels ingressos en habitatge i que un 53% dels llogaters no aconsegueix estalviar després de pagar la mensualitat.
A escala estatal, sense desglossament autonòmic, la necessitat de canviar de pis per les dificultats per afrontar el lloguer s’ha donat especialment entre persones extracomunitàries (37% del total d’inquilins d’aquest col·lectiu) i entre menors de 25 anys (31,9%). A més, sis de cada deu mudances va implicar abandonar el barri o municipi de referència, cosa que Intermón Oxfam valora negativament, ja que provoca un “debilitament de les xarxes socials i comunitàries”.

D’altra banda, un 11,1% dels inquilins catalans destinen més d’un 70% del sou a l’allotjament, i un 24,8% més fan servir entre el 50 i el 70% del que cobren per sufragar la despesa en habitatge. En conjunt, vuit de cada deu llogaters hi destinen més d’un 30% dels ingressos que perceben. Entre els hipotecats, les xifres també són significatives: prop de set de cada deu hi destina més del 30% dels seus ingressos, mentre que un de cada quatre gasta més de la meitat del que cobra en la hipoteca.

“L’accés a l’habitatge suposa un gran esforç per a milions de persones, però és especialment difícil per a qui paga una renda,” ha explicat l’autor de l’informe i responsable de polítiques de Protecció Social i Ocupació d’Intermón Oxfam, Alejandro García-Gil. Segons ell, es tracta de “la trampa del lloguer”, ja que “els preus elevats impedeixen estalviar i dificulten reunir l’entrada per a una hipoteca. Com a resultat, moltes persones queden atrapades en un mercat del lloguer cada vegada més asfixiant”.

De fet, l’estudi, amb dades extretes d’una enquesta del 2025 a 4.102 persones arreu de l’Estat, conclou que el 57% de les persones que tenen la seva casa completament pagada a Catalunya són capaços d’estalviar cada mes. En el conjunt de l’Estat, la mitjana arriba al 60%. En canvi, la majoria de llogaters (53%) no aconsegueix estalviar a causa dels elevats costos de la renda. Una persona propietària, continua l’informe, que tingui ingressos equivalents al salari mínim interprofessionals (1.184 euros) té més probabilitat d’estalviar que un llogater amb un salari de 2.000 euros.

Encara sobre llogaters, Intermón Oxfam afirma que el 58,5% de les persones no propietàries a Espanya considera “improbable” poder comprar un habitatge en el futur, mentre que només el 14,4% es mostra optimista. D’altra banda, el 13% d’arrendataris comparteixen llar amb persones sense parentiu. Entre el conjunt de la població, el 19,2% de les persones no va poder afrontar el pagament de subministraments essencials durant l’últim any.