La revolució de la Festa Major de Roses: per què aquests capgrossos ho canvien tot?

Cinc capgrossos nous: la festa major de Roses creix des de baix

Catorze famílies han creat cinc capgrossos nous per a Roses, en un projecte impulsat pel departament d’Ensenyament. El bateig d’aquest dissabte planteja una pregunta: està la Festa Major evolucionant cap a un model més horitzontal? Quan una festa major incorpora figures noves, la pregunta habitual és qui les ha encarregat. A Roses, la resposta aquest any és inèdita: les han fet les famílies.

El far, la gamba, el cargol de mar, el cep i el senglar són els cinc capgrossos que es batejaran aquest dissabte 15 d’agost a partir de les sis de la tarda, durant la XXX Trobada Gegantera. L’acte començarà a la Ciutadella i acabarà a la plaça de les Botxes. Els mateixos infants i famílies que els han creat els portaran en la cercavila, convertint-se en els veritables protagonistes del carrer.

Un projecte que neix del Pla Educatiu d’Entorn

El projecte l’ha impulsat el departament d’Ensenyament de l’Ajuntament de Roses, en el marc del Pla Educatiu d’Entorn. Durant el mes de juliol s’han celebrat tres tallers familiars, amb la col·laboració directa de la Colla Gegantera de Roses i les AFA de les escoles del municipi.

En total hi han participat catorze famílies i vint-i-un nens i nenes. Les sessions han permès decidir els personatges, dissenyar-los, modelar-los i, finalment, pintar-los. Els cinc elements escollits representen aspectes profundament vinculats al territori, el patrimoni i l’entorn natural de Roses.

L’oxigen per al relleu generacional i la identitat

La tria dels personatges no és un detall menor. Que en plena era de pantalles i entreteniment globalitzat la infància de Roses triï modelar el senglar i el cep dels camins del Cap de Creus, o el far, la gamba i el cargol de la badia, és un acte inconscient però bellíssim de resistència cultural i arrelament al paisatge. Però, a més, el projecte resol un problema endèmic de la cultura popular als municipis de la Costa Brava: la manca de relleu estival a causa dels horaris comercials i de l’hostaleria. En implicar directament les famílies, la Colla Gegantera de Roses no només guanya cinc figures, sinó que sembra la llavor de vint-i-un nous portadors que asseguren el futur de la tradició des de la base.

La festa com a espai de participació

L’activitat ha volgut fomentar la participació de les famílies en la vida cultural i festiva i transmetre la cultura popular a les noves generacions. Això és el que diu la nota oficial. Però el que està en joc és més gran: el model de festa.

Quan les figures festives les creen famílies, i no s’encarreguen directament a un catàleg professional des de l’Ajuntament, la festa deixa de ser només un producte de consum que es rep de manera passiva i passa a ser un espai que es construeix col·lectivament. Les catorze famílies que han participat en els tallers no han estat espectadores: han estat autores. I això canvia per complet la seva relació amb l’imaginari col·lectiu de la vila.

Una pregunta incòmoda i una contradicció de despatxos

Ara bé, cal preguntar-se si aquest projecte és un gest testimonial o el símptoma d’un canvi més profund. Cinc capgrossos nous són una aportació valuosa, de la mateixa manera que és interessant observar la contradicció interna que es viu a la pròpia administració local. Sovint és l’àrea d’Ensenyament o Participació qui s’ha d’esforçar per obrir escletxes de cultura comunitària des dels marges, mentre el departament de Festes prefereix la comoditat de contractar grans orquestres o paquets d’espectacles tancats i previsibles.

La Festa Major de Roses segueix sent, en gran part, una programació marcada des de dalt. Els grans concerts, els actes institucionals i les cercaviles principals continuen decidint-se en la fredor dels despatxos. La pregunta, doncs, és si estem davant d’una festa que realment evoluciona cap a un model més horitzontal, on la comunitat aporta contingut i no només públic, o si aquests capgrossos simplement conviuran amb una estructura que es resisteix a canviar.

El que es juga dissabte: el risc de la comoditat

El bateig de dissabte a la Ciutadella no és només un acte festiu més del programa. És una autèntica prova de concepte. Si les famílies que han creat els capgrossos se senten part de la celebració, i si els veïns reconeixen en aquestes figures una cosa pròpia i compartida, el projecte haurà demostrat que la ciutadania té ganes de participar. I que la participació, quan és real i no pur màrqueting institucional, genera identitat pura.

És molt més còmode que l’Ajuntament encarregui figures a un taller professional, les presenti en societat i tothom aplaudeixi des de la tanca. És més ràpid, més previsible i molt més fàcil de controlar políticament. Però també és un model molt més fred. Les festes que es fan des de baix són necessàriament més lentes, més desordenades i imprevisibles. Però també són les úniques que bateguen riques i vives.

Una oportunitat per repensar la festa

La Festa Major és el moment de màxima atenció veïnal sobre la cultura local. És quan tothom surt al carrer, quan les places s’omplen i quan la identitat col·lectiva es fa visible. Si aquest és el moment idoni per incorporar figures creades per veïns de Roses, també hauria de ser el moment per obrir el meló de què més pot fer la comunitat de cara al futur.

Potser l’any que ve hi ha col·lectius que volen organitzar un taller de diables autogestionat, un concurs de cartells o una cercavila temàtica alternativa. La participació no s’acaba en cinc capgrossos: tot just comença aquí. Veurem si Roses aposta per una festa més horitzontal o si aquests personatges es queden en una excepció simpàtica i aïllada. La resposta la donaran els propers anys, però el camí ja s’ha assenyalat.