La malaltia renal crònica avança a Espanya: afecta un de cada set adults

Una patologia silenciosa que no dona símptomes fins a fases avançades i que pot detectar-se amb una simple anàlisi de sang i d’orina.

Madrid, 10 de març de 2026.- Amb motiu del Dia Mundial del Ronyó, que se celebra aquest dijous 12 de març, els especialistes insisteixen en la necessitat de visibilitzar la Malaltia Renal Crònica (ERC), una patologia progressiva que redueix de manera gradual la capacitat dels ronyons per filtrar la sang i que afecta més del 10% de la població mundial, l’equivalent a més de 800 milions de persones. A Espanya, la situació no és menor: un de cada set adults pateix ERC, amb una prevalença del 15,1%, més freqüent en homes, persones grans i pacients amb malaltia cardiovascular.

“El gran problema de la malaltia renal crònica és que és silenciosa en les seves fases inicials. Molts pacients no presenten símptomes fins a estadis avançats, quan el dany ja és significatiu”, explica el Dr. Ramón Delgado Lillo, cap del Servei de Nefrologia de l’Hospital Ruber Internacional.

L’ERC ocupa ja un dels principals llocs entre les causes de morbiditat i mortalitat global. L’any 2016 era la setzena causa de mort al món i les previsions apunten que el 2040 podria situar-se entre les cinc primeres causes d’anys de vida perduts.

En l’última dècada, tant els casos avançats com els pacients que requereixen tractament renal substitutiu han augmentat prop d’un 30% a Espanya.

“Si no actuem amb estratègies clares de prevenció i diagnòstic precoç, la malaltia renal crònica continuarà creixent i tindrà un impacte sanitari i social cada vegada més gran”, adverteix el nefròleg.

Símptomes tardans i diagnòstic senzill

En les seves primeres fases, la malaltia no sol donar senyals clares. Quan apareixen símptomes —fatiga, pèrdua de gana, nàusees, inflor a les cames, picor, alteracions del son o canvis cognitius— el deteriorament renal acostuma a estar avançat.

Tanmateix, detectar-la és relativament senzill. “N’hi ha prou amb dues proves bàsiques: una anàlisi de sang per estimar el filtrat glomerular i una anàlisi d’orina per mesurar la presència d’albúmina. Són estudis accessibles i fonamentals, especialment en persones amb factors de risc”, assenyala el Dr. Delgado Lillo.

L’ERC es diagnostica quan existeixen alteracions en l’estructura o la funció renal durant més de tres mesos, com un descens del filtrat glomerular per sota de 60 ml/min/1,73 m² o la presència persistent d’albuminúria.

Ronyó, cor i metabolisme: quan un òrgan falla, els altres també ho noten

Un dels aspectes més rellevants és la interconnexió entre el sistema renal, cardiovascular i metabòlic. La hipertensió i la diabetis tipus 2 —principal causa d’ERC a Espanya— estan estretament relacionades amb el deteriorament renal.

Segons el Dr. Ramón Delgado Lillo, les persones amb malaltia renal crònica tenen un risc cardiovascular molt elevat, fins i tot en fases inicials. Per això parlem d’una visió integral del pacient: cuidar el ronyó és també protegir el cor.

Més del 77% dels pacients amb ERC presenta un risc cardiovascular molt alt, i entre el 42% i el 53% de les persones amb insuficiència cardíaca també tenen malaltia renal crònica.

Malgrat la seva elevada prevalença, el coneixement social sobre l’ERC continua sent limitat. Moltes persones desconeixen que pot començar sense símptomes o que la diabetis augmenta significativament el risc de desenvolupar-la.

“El principal repte és conscienciar la població i facilitar l’accés al cribratge en persones amb factors de risc: majors de 60 anys, hipertensos, diabètics o pacients amb antecedents cardiovasculars”, insisteix el Dr. Delgado Lillo.

Les campanyes de cribratge realitzades en diferents ciutats espanyoles han posat de manifest una realitat preocupant: un nombre important de persones presenta indicis de malaltia renal sense ser-ne conscient.

“La malaltia renal crònica es pot detectar de manera precoç i, si actuem a temps, podem frenar-ne la progressió i reduir complicacions. No hem d’esperar que apareguin els símptomes”, conclou l’especialista.