Intel·ligència artificial en aquesta platja de Roses: reforç de seguretat o substitució d’ulls humans?

La pregunta incòmoda és si la tecnologia complementa els socorristes o acaba justificant retallades silencioses de plantilla

L’Ajuntament de Roses ha posat en marxa aquest agost una prova pilot a la platja de Santa Margarida: un sistema d’intel·ligència artificial que detecta situacions de risc d’ofegament i alerta els socorristes perquè actuïn amb més rapidesa. La iniciativa, impulsada per Pro-activa Serveis Aquàtics —l’empresa encarregada de la vigilància a les platges del municipi—, utilitza càmeres que analitzen en temps real el que passa a l’aigua, sense enregistrar les imatges, i apliquen IA per identificar possibles perills.

Quan el sistema detecta una incidència, envia una alerta immediata a les estacions de vigilància, des d’on s’avisa els socorristes perquè comprovin la situació i, si cal, hi intervinguin. El projecte s’ha desenvolupat conjuntament amb el Grup de Transferència Tecnològica i Innovació del CIMNE, centre tecnològic vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Si els resultats són satisfactoris, el consistori preveu estendre progressivament la tecnologia a la resta de platges urbanes. Platja d’Aro i Blanes també han instal·lat el sistema aquest estiu, i Castelldefels el va provar l’any passat.

La pregunta que ningú no fa: qui vigila després?

L’objectiu declarat és complementar la vigilància que ja fan els professionals i facilitar la detecció de situacions que poden resultar difícils d’identificar a simple vista. Però en un municipi amb tanta pressió turística com Roses, la pregunta incòmoda és si la IA complementa els socorristes o acaba justificant retallades silencioses de plantilla.

La prova s’inicia en plena temporada alta, quan la platja de Santa Margarida registra màxima afluència i el marge d’error és mínim. Això converteix l’agost en un banc de proves exigent, però també en un moment en què qualsevol fallada pot tenir conseqüències greus.

El risc no és la tecnologia en si, sinó la temptació de substituir ulls humans per càmeres. Si el sistema funciona, la pressió pressupostària pot portar a reduir el nombre de socorristes amb l’argument que la IA ja cobreix part de la feina.

I això, en un context de platges massificades, és un risc que el veí i el visitant tenen dret a conèixer.

Privacitat i dades: qui controla les imatges?

L’Ajuntament i Pro-activa asseguren que el sistema no enregistra les imatges. Això és rellevant, perquè qualsevol tecnologia de vigilància que analitzi persones en temps real planteja dubtes sobre la privacitat.

Per més que l’anàlisi sigui automàtica i no es guardin les gravacions, el sistema processa imatges de banyistes en situacions potencialment vulnerables. Cal saber qui té accés a aquestes dades en temps real, com es garanteix que no es desviïn a altres usos i quina supervisió independent hi ha sobre el funcionament del sistema.

A Roses, de moment, no hi ha hagut debat públic sobre aquestes garanties.

Experiència prèvia: Castelldefels i els límits de la prova pilot

El sistema LAIF es va començar a provar a Castelldefels l’estiu passat. Però no hi ha dades públiques sobre els resultats d’aquella prova: quantes alertes es van generar, quantes van ser falsos positius, si es va evitar algun ofegament gràcies a la tecnologia o si els socorristes van considerar que l’eina era útil o una distracció.

Sense aquesta informació, és difícil valorar si la implantació a Roses és una aposta fonamentada o un salt al buit. El consistori preveu estendre el sistema a la resta de platges urbanes si els resultats són satisfactoris, però no ha concretat quins indicadors utilitzarà per mesurar l’èxit.

Això deixa el veí en una situació d’incertesa: confia en una tecnologia experimental sense saber si ha demostrat la seva eficàcia en condicions reals.

El debat de fons: tecnologia al servei de qui?

La intel·ligència artificial pot ser una eina valuosa per reforçar la seguretat a les platges, especialment en zones amb molta afluència i condicions canviants. Però perquè sigui un avenç real, ha de complir tres condicions: complementar el personal humà sense substituir-lo, garantir la privacitat dels banyistes i sotmetre’s a avaluació independent.

A Roses, de moment, només es compleix la primera condició sobre el paper. No hi ha garanties públiques sobre les altres dues. I això converteix la prova pilot en un exercici de confiança cega en l’Ajuntament i en l’empresa que gestiona les platges.

El risc no és que la tecnologia falli, sinó que funcioni prou bé com per justificar una reducció de recursos humans que, a la llarga, deixi les platges més desprotegides. En un municipi que viu del turisme, aquesta és una aposta que mereix un debat obert, no una implantació silenciosa en plena temporada alta.

El veí i el visitant tenen dret a saber si la intel·ligència artificial arriba per sumar o per restar. I, de moment, aquesta pregunta no té resposta.