Els ramaders gironins es preparen per tornar a moure bestiar amb normalitat amb l’aixecament de restriccions per la DNC

ACN Peralada/Medinyà – Els ramaders gironins es preparen per tornar a moure bestiar amb normalitat, davant de l’aixecament de les restriccions per la Dermatosi Nodular Contagiosa (DNC). A partir d’aquest divendres, els pagesos podran entrar i treure animals de les seves explotacions sense les restriccions que hi havia fins ara i que s’han traduït, en la majoria de casos, amb pèrdues econòmics i tràmits molt més feixucs que abans. A tall d’exemple, en Jordi Cros, responsable d’una granja de vaques a Peralada explica que ara necessita tres dies per aconseguir fer els tràmits que abans tenia llestos amb quinze minuts. Des del sector, però, exigeixen que es vacunin els vedells joves que perdran en breu la immunitat, en previsió de l’arribada dels mosquits.
Els propietaris de les explotacions bovines de les comarques gironines respiren una mica més tranquils, arran de l’aixecament de les restriccions per la dermatosi. A la pràctica, això vol dir que els ramaders podran tornar a entrar i treure bestiar de la mateixa manera que ho feien abans que es detectés el primer brot. Una notícia “molt esperada”, ja que des de les explotacions han vist com la crisi els ha suposat un increment “molt destacable” de despeses.

Un bon exemple és el de la granja de Peralada Mas Magret. En Jordi Cros n’és el responsable i explica que els darrers mesos ha hagut de fer tràmits per treure animals de la granja que duraven tres dies, quan abans amb un quart d’hora els tenia llestos.

Això és perquè ell es dedica a la producció de llet, per tant, no necessita els mascles. Fins abans del primer brot, Cros explica que al cap de quinze dies de néixer treia els vedells mascles i els enviava a granges dedicades a l’engreix. Arran de les restriccions, els animals s’estaven fins a tres mesos a l’explotació, amb el consegüent cost de manteniment.

A aquest fet, cal sumar-hi que l’explotació té limitat l’espai i un excés d’exemplars fa que les vaques es puguin estressar i això pot fer caure la producció de llet que fan. “Si arribava el dia de càrrega dels animals i no tenies els papers validats per les restriccions implicava deixar-ho per la setmana següent, amb el corresponent cost pel transportista”, explica Cros.

Qui també s’ha vist afectat és en Marc Mercader, responsable d’una explotació bovina a Medinyà. Ell té vaques d’engreix que després sacrifica per abastir les dues carnisseries que té la família. Explica que des de fa quatre mesos només pot matar i no entra vedells i això li genera un problema que es trobarà d’aquí uns mesos.

“Per a nosaltres és una roda i ara fa temps que no entrem res. Això ens ho trobarem d’aquí nou o deu mesos que no tindrem animals grossos. Ara esperem que al mercat hi hagi vedells de diverses mides per no trencar la roda”, assenyala.

Mercader celebra que s’hagin acabat les restriccions, però també explica que per a ells el fet de no comprar els ha suposat un “cop dur” per part d’hisenda, ja que només han venut i fet beneficis, una qüestió que també esperen que el Govern tingui en compte per la tresoreria de les explotacions.

Vacunar urgentment els vedells

Una de les demandes que fan des del sector és que es vacunin “el més ràpid possible” tots els vedells nascuts els darrers mesos, almenys a les explotacions gironines. El problema és que la immunització que els hi ve de la vacuna de les mares només dura quatre mesos a les cries i ara ja n’hi ha que estan a punt de perdre la protecció.

A més, recorden que en menys de dos mesos serà primavera i amb el bon temps tornaran els mosquits, tàbacs i altres insectes que poden transmetre la dermatosi. “Si no vacunem en un mes, a finals d’abril tornarem la desgràcia i el patiment de la tardor passada”, ha assenyalat Cros.

Asoprovac demana ajuts

Des de l’Associació Catalana de Criadors de Vacum de Carn (ASOPROVAC) reclamen que hi hagi un increment de les ajudes a les 165 explotacions afectades per les restriccions i xifra en 4 milions d’euros i una pèrdua de la facturació de fins a 160 milions, derivades per no haver pogut ocupar 30.000 caps de bestiar.