El 52% dels espanyols rep l’afició al futbol dels seus pares

La passió pel futbol a Espanya no sorgeix de manera espontània ni per elecció pròpia, s’hereta, segons ho percep un de cada dos espanyols (52%), que considera que l’afició futbolística es transmet principalment en l’entorn familiar, segons un estudi impulsat per LALIGA en el marc de la nova campanya ‘42 llegats, 42 formes de guanyar’, una iniciativa que té com a objectiu potenciar el sentiment de pertinença i posar en valor l’emoció, cultura i història dels 42 clubs de LALIGA.

A més, 7 de cada 10 fills aficionats al futbol comparteixen el club del seu pare o mare, sent la Comunitat de Madrid i Catalunya les regions on més es dona aquesta situació. Juntament amb el factor familiar, el component territorial també juga un paper rellevant: el 24% dels espanyols vincula la seva afició a la proximitat geogràfica amb l’estadi o el club, un tret que s’intensifica en comunitats com Euskadi (37%), Astúries (33%) i Comunitat Valenciana (28,4%).

En paraules d’Ángel Fernández, director de Marca i Estratègia Global de LALIGA: “L’herència del futbol és un dels majors valors de LALIGA. És la suma de 42 cultures, 42 formes de sentir i de guanyar, unides per un mateix orgull de pertinença. Amb aquesta campanya volem posar en valor tot allò que els aficionats reben dels seus i fan créixer amb cada generació”.

Els resultats s’emmarquen en 42 llegats, 42 formes de guanyar, una iniciativa de LALIGA amb un enfocament integral i transversal, que busca involucrar els aficionats, fent-los partícips d’un relat col·lectiu a través de les seves històries i vivències personals. La campanya inclou el llançament d’un espot que transmet la importància del llegat del futbol, així com accions especials en estadis i continguts a les xarxes socials, en col·laboració amb els clubs.

L’herència futbolística es transmet, a més, de múltiples maneres i en diferents direccions. Entre aquells espanyols que han rebut el futbol via herència familiar, les dades ho avalen. El 76% va començar a seguir el futbol per influència directa del seu pare o mare, mentre que un 18% ho va fer a través dels seus germans. Crida l’atenció el pes de l’anomenada “herència invertida”: un 8% dels qui reben l’herència via familiar reconeix haver rebut l’afició de fills, nebots o néts, la qual cosa reflecteix com el futbol és capaç de construir vincles intergeneracionals en ambdós sentits i garanteix la continuïtat de l’interès pel futbol en les generacions futures. Aquesta xifra és especialment significativa a les Illes Balears (15%) i a Catalunya (12%), ambdues per sobre de la mitjana.

En aquest relat compartit, el paper de les dones guanya visibilitat. Un 16% dels aficionats assegura haver heretat la passió pel seu club d’un familiar femení, una xifra especialment significativa a les Illes Balears (24,6%) i Catalunya (17,5%), on aquesta transmissió des de mares, àvies o germanes adquireix un major protagonisme.

La importància d’aquest llegat és inqüestionable per a la gran majoria. El 93% dels espanyols considera important o molt important transmetre l’afició per un club entre generacions, amb Andalusia novament al capdavant com la comunitat que més valora aquest component familiar del futbol (amb un 94%).

Més enllà de l’origen del sentiment, l’estudi també reflecteix com i amb qui es viu el futbol. La llar continua sent l’escenari principal per seguir els partits: el 87% dels aficionats espanyols assegura veure’ls com a mínim un cop al mes a casa. Tanmateix, la dimensió social del futbol continua molt present fora de la llar. El 57% afirma anar al bar com a mínim un cop al mes per veure els partits, enfront del 37% que reconeix anar a l’estadi amb la mateixa regularitat.

Entre aquells que assisteixen a l’estadi, el futbol torna a mostrar-se com una experiència compartida. La meitat hi va amb la seva parella i el 46% ho fa en companyia dels seus fills, un percentatge que resulta superior a les Illes Canàries (55%), Astúries (52%) i Madrid (50%). Andalusos i murcians destaquen per anar a l’estadi amb el pare en major mesura que la mitjana nacional (29% i 40%, respectivament, enfront del 24,75%). Balears (33,4%), Comunitat Valenciana (33%) i Cantàbria (31%) sobresurten per una major assistència als camps de futbol acompanyats de dones, on la mitjana nacional se situa en un 28,5%, mentre que les Illes Balears i Cantàbria també registren una presència destacada d’avis a les grades.

Les hores prèvies als partits reforcen igualment aquest sentiment de pertinença. Astúries presenta la major concentració en bars d’Espanya (61%), mentre que Euskadi destaca per un major consum al carrer abans dels partits (36,4% enfront del 27% de la mitjana nacional). Entre aquells que segueixen el futbol en bars, tres de cada quatre espanyols van sempre als mateixos establiments, una dada que evidencia el fort vincle que es genera entre el futbol, els espais de trobada i la identitat local.

ELS EQUIPS MÉS HERETATS

A nivell de clubs, el llegat familiar també és clau perquè la passió pels colors perduri en el temps. D’entre el gruix dels clubs de LALIGA, destaquen dos equips l’afició dels quals reconeix haver heretat la passió principalment en l’entorn familiar: Sevilla FC (64,85%) i Real Madrid (57,29%).

En termes de transmissió pròpia, l’herència pare-fill és la més present en tots els equips, destacant el Valencia CF (51,92%), el Sevilla FC (47,84%) i l’Athletic Club (46,31%), i el Real Betis es corona com l’equip amb més herència intergeneracional amb un 24,01% d’aficionats que han heretat l’afició d’avis a néts, superant àmpliament la mitjana dels clubs (15,34%). Si ens centrem en les dones com a responsables de transmetre aquest llegat, destaca el Real Sporting de Gijón (27,01%) com l’equip que més deixen en herència les mares per sobre de la mitjana dels clubs. En termes d’herència invertida, són els aficionats del Deportivo de la Coruña, Girona i Mallorca els que més adquireixen aquesta afició pels clubs a través dels seus fills, coincidint amb la progressió esportiva d’aquests clubs en els darrers anys.