Catalunya té autoritzats 212 projectes fotovoltaics que duplicarien la potència elèctrica solar instal·lada

ACN Barcelona / Girona – Catalunya té autoritzats i a l’espera de materialitzar 212 parcs fotovoltaics en sols no urbanitzables d’un centenar llarg de municipis, segons dades recents de l’ICAEN consultades per l’ACN. Els parcs solars afegirien 2.068 Mw de potència elèctrica d’una font renovable que el 2024 en tenia 1.663 Mw -el 80% dels quals en instal·lacions d’autoconsum-. Però alguns projectes topen amb l’oposició del món local, sobretot pel seu impacte en terrenys rurals. Amb tot, la patronal fotovoltaica estatal considera que “no som tan lluny” d’assolir els objectius de descarbonització energètica per al 2030 i el 2050. Actualment, tot i l’auge de l’autoconsum fotovoltaic, la solar encara representa només el 12% de la potència de generació elèctrica del país.
Catalunya ha multiplicat per cinc la seva capacitat de generació elèctrica amb energia solar fotovoltaica des del 2019, quan tenia tan sols 312,5 Mw de potència instal·lats, i ho ha fet sobretot gràcies a l’auge de l’autoconsum. En concret, el darrer balanç anual publicat per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), de l’any 2024, situa aquest recurs en 1.663 MW de potència instal·lada, el que representa un terç de la potència elèctrica amb fonts renovables instal·lada al país, però tan sols el 12% de tota la potència elèctrica de Catalunya. Els 2.068 Mw projectats en nous parcs fotovoltaics que la Generalitat ja ha autoritzat suposarien més que duplicar la potència fotovoltaica actual.    

La font solar fotovoltaica ha de seguir creixent els anys vinents per assolir uns objectius energètics per al 2030 que tripliquen la potència elèctrica actual de totes les renovables (5.017 Mw el 2024), i amb la mirada posada en el 2025, quan caldran 61.861 MW per descarbonitzar la generació d’energia i cobrir amb renovables la demanda elèctrica creixent.  

Projectes fotovoltaics en tramitació i autoritzats 

En aquest sentit, segons dades fins a l’abril de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) consultades per l’ACN, actualment consten 212 projectes ja autoritzats de plantes solars fotovoltaiques en 155 municipis, que sumarien 2.068,6 MW de potència. Els parcs ocuparien una superfície equivalent a 3.486 hectàrees (34,8 km quadrats), amb 15 Ha de mitjana per instal·lació, si bé n’hi ha des de menys d’una hectàrea fins a parcs de més de 100. D’altra banda, hi ha 140 projectes més en fase de tramitació (encara no tenen el vistiplau administratiu), amb fins a 1.082 MW més de potència a instal·lar. En cas de concretar-se, dispararien la minsa potència fotovoltaica posada en servei des del 2019 (382,23 MW en 63 parcs solars) fins a un total de 3.533 MW en prop de 400 projectes –alguns dels quals es distribueixen en més d’una planta-.

Una potència en parcs solars a la qual s’hi ha de sumar la procedent de totes les instal·lacions d’autoconsum en servei, amb 1.381 Mw de potència a desembre de 2025 -segons les darreres dades que ofereix l’Observatori de l’Autoconsum del mateix ICAEN-, més la que s’hagi pogut instal·lar amb posterioritat. I és que almenys fins ara l’autoconsum s’emporta la part més gran del pastís de la potència de solar fotovoltaica. L’any 2025, en concret, la instal·lació de plaques en règim d’autoconsum suposa el 83% de tota la potència fotovoltaica.    

.

Objectius del PLATER en solar fotovoltaica  

Per elevar les capacitats de generació elèctrica fotovoltaica (i eòlica) el Govern va presentar a finals de març el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER), actualment en procés d’informació pública. El projecte identifica les zones amb més capacitat per acollir nova potència, per orientar-ne instal·lació fugint del model ‘projecte a projecte’ que ha imperat fins avui. I assigna als municipis una potència solar i/o fotovoltaica a instal·lar d’aquí a l’any 2030 i 2050.   

“No som tan lluny de l’objectiu” 

Salvador Salat, delegat de la delegació territorial a Catalunya de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), diu a l’ACN que Catalunya pot complir els objectius pel 2030 en matèria d’energia solar fotovoltaica. “No som tan lluny”, assegura. Salat diu que “falta instal·lar 1.500 megawatts en cobertes”, principalment d’autoconsum, fita que veu raonable amb el recent decret estatal que amplia les distàncies màximes (radi) dels autoconsums a fins a 5 km. “Esperem que sigui el gran impuls per poder arribar al 2030”, confia. Respecte dels parcs fotovoltaics a terra, apunta que “tenim un problema” per instal·lar els 1.500 megawatts projectats. Segons Salat, la xarxa de transport “té la capacitat suficient” per transportar aquesta nova potència, però “no s’hi pot accedir” perquè està reservada a uns concursos de capacitat no s’estan celebrant. “Estem preparats, si us plau, deixeu-nos accedir a la xarxa”, demana. 

De cara als reptes energètics del 2040 i el 2050, diu que cal un “acord de país”. “Un cop aprovat el PLATER sabem que el país haurà de tenir una presència de renovables, però el 2030 és un pas petit, i hem de fer un plantejament com a país d’acceptar aquesta nova generació renovable”. 

Tanmateix, el PLATER ha aixecat recels en alguns municipis, particularment en les comarques que més nova potència renovable se’ls han assignat. En el cas de nova generació de solar fotovoltaica, les comarques més exigides són la Noguera (2.043 MW d’aquí a 2050), el Solsonès (1.753MW), el Bages (1.684MW); l’Anoia (1.658 MW) i l’Alt Empordà (1.526MW).  

Oposició al territori 

En l’àmbit municipal hi ha hagut queixes sobre l’impacte que tindrà la instal·lació de parcs solars, especialment en sols no artificialitats, és a dir, terrenys rurals agrícoles, forestals o naturals. Un exemple és l’oposició que ha aixecat ja fa mesos al Gironès i al Pla de l’Estany el projecte de parc fotovoltaic  ‘Júlia’, d’Atenea Capital Investments, S.L., en terrenys no urbanitzables i encara en fase de tramitació. El parc ocuparia 93 hectàrees, repartides en quatre plantes diferents de nou municipis del Gironès, el Pla de l’Estany i el Baix Empordà, quatre nuclis de producció solar estarien units per una línia de 30 kW i hi hauria subestacions. 

El juny del 2025 van decidir crear la plataforma Mobilitzem la Llera, que canalitza les accions de protesta en contra d’aquest parc fotovoltaic. Des d’aleshores han impulsat diferents accions de protesta i han aconseguit el suport dels alcaldes de la zona per mostrar el rebuig al projecte. La plataforma veïnal assegura que el parc Júlia manté el model de grans infraestructures energètiques que produeixen per sobre de les necessitats del territori amb l’objectiu de vendre l’electricitat sobrant a altres països. A més, critiquen que el projecte està impulsat “per un gran fons d’inversió que rep fons europeus” i aprofiten l’emergència climàtica i la transició energètica per “especular amb el territori”. 

Mobilitzem la Llera remarca que tot i l’oposició al projecte estan a favor de la transició energètica, i assegura que hi ha “alternatives” com ara les comunitats energètiques que s’han desplegat en diferents municipis de la demarcació i que “funcionen molt bé”. “Tothom diu que vivim en unes comarques molt boniques, però ho són perquè estan ben cuidades pels pagesos”, asseguren els portaveus de l’entitat. Des de la plataforma Mobilitzem la Llera confien que “el front comú” que s’ha construït des del territori serveixi per aturar el projecte. 

La Generalitat va impulsar l’any passat la plataforma Comunitatenergetica.cat per facilitar la creació i participació en aquesta mena de comunitats energètiques arreu del territori. El portal, d’inscripció voluntària, permet localitzar projectes i identificar quins estan oberts a nous membres. Actualment, hi ha 86 comunitats obertes a participació i 26 més que ja estan tancades. 

El boom de l’autoconsum s’estabilitza 

El 2019 va marcar un boom per a l’autoconsum fotovoltaic, a partir del decret del govern espanyol d’impuls a les renovables que va establir els termes per a la instal·lació de plaques solars en l’àmbit domèstic i/o particular i en va agilitzar els tràmits. El pic de nous projectes i de nova potència instal·lada es va assolir l’any 2023 -amb fins a 42.270 noves instal·lacions- i des d’aleshores el ritme s’ha anat estabilitzant, amb 14.873 noves instal·lacions l’any passat. L’Observatori xifra en més de 138.000 les instal·lacions d’autoconsum en servei a finals del 2025, amb una capacitat de generació de 1.634 Mw. 

Dades encara més recents de la xarxa de distribució d’Endesa (la majoritària) també donen la mesura de com ha crescut el sector. La companyia xifra en 127.674 les instal·lacions d’autoconsum legalitzades i actives i fins als 141.633 clients amb autoconsum (punts de subministrament) a final de març de 2026. Segons la companyia, això més d’un terç de totes les instal·lacions d’aquesta mena al conjunt de l’Estat (novament, dins de l’àrea de distribució d’Endesa). En el cas particular dels autoconsums col·lectius (el 12% de tot l’autoconsum), s’estima que a Catalunya hi ha prop del 40% de l’autoconsum col·lectiu de tot l’Estat.